El passat mes de desembre, els preus a Catalunya van augmentar un
0,4%, una dècima per sobre de la mitjana estatal. Es tracta de la pujada més
alta en aquest mes dels darrers quatre anys, trencant aixà l'oportunitat de
contenir els preus en un any que semblava propici.
Pel
que fa a l'IPC interanual, a Catalunya ha augmentat un 2,8% el 2006, també una
dècima per sobre de la mitjana estatal. Es tracta de l'increment més
baix des
de fa anys, però encara per sobre de les previsions del govern (2%). Això
significa que molts treballadors i treballadors amb convenis que no inclouen
clà usula de revisió salarial han perdut fins a un 0,8% de poder
adquisitiu. Les dades també demostren que, com a economia, perdem
capacitat competitiva sobre altres motors de l'Estat: a Madrid els preus han
augmentat un 2,7%, i al PaÃs Basc i València, un 2,6%.
El
diferencial de Catalunya amb l'Estat continua sent la partida d'ensenyament (un
5,2% a Catalunya respecte al 4,4% estatal) i la de vestit i calçat (un 1,8%
respecte a l'1,3% estatal). Un altre dels grups més inflacionistes del 2006 ha
estat l'habitatge, amb un increment del 4,9%. Es tracta, doncs, dels
paquets de despeses bà siques de moltes economies domèstiques, juntament
amb el grup d'hotels, cafès i restaurants (increment del 4,4%), que també afecta
la butxaca de molts ciutadans i ciutadanes, ja que amb l'actual organització de
la jornada laboral es veuen abocats a dinar fora de casa.
Aquestes
dades d'increment de preus i del cost de la vida en el 2006 demostren un cop més
les dificultats de moltes famÃlies per arribar a final de més, sobretot en el
cas dels salaris més baixos. Per això, la UGT de Catalunya s'ha fixat
com a objectiu que el salari mÃnim dels convenis col·lectius se situï en els
1.000 euros, ja que hem de recordar que al nostre paÃs uns 300.000 treballadors
i treballadores cobren per sota d'aquesta xifra, amb un salari mig de 789 euros
mensuals. Un sous amb els que no es pot viure, si, a més, s'ha d'afegir
un 20% de despeses de transport. Alguns dels sectors amb aquests sous baixos són
el comerç, seguretat privada, serveis a les persones (geriatria, per exemple),
neteja o el metall de la provÃncia de Lleida.
Però
Catalunya, a més de no reduir el diferencial d'inflació amb l'Estat, tampoc ho
fa amb Europa. Les darreres dades de l'IPC Armonitzat (el que serveix per fer
comparacions amb Europa) mostren que mentre la mitjana d'inflació de la
UE-15 ha estat del 2,2%, al nostre paÃs ha estat del 3,7%. Aquestes taxa se situa
un punt i mig per sobre de la mitjana europea i quasi duplica la taxa del 2%
desitjada segons els criteris de Maastrich.
Inflació
mitjana europea
|
Mitjana 2006
|
Catalunya
|
3.7
|
Espanya
|
3.6
|
Grècia
|
3.3
|
Luxemburg
|
3.1
|
Irlanda
|
2.6
|
Bèlgica
|
2.4
|
Ità lia
|
2.2
|
Regne
Unit
|
2.2
|
Dinamarca
|
1.9
|
Frà ncia
|
1.9
|
Alemanya
|
1.8
|
Països
Baixos
|
1.7
|
Àustria
|
1.7
|
Suècia
|
1.5
|
Finlà ndia
|
1.3
|
Portugal
|
no
disponible
|
UE-15
|
2.2
|
Les dades,
menys Espanya i Catalunya, corresponen a la mitjana
gener-novembre
Catalunya continua
sent un dels motors d'Europa, amb un PIB per cà pita que es situa un 15% per
sobre de la mitjana de la Unió Europea dels 15. Aquest creixement i situació
respecte a Europa no es veu reflectida en els salaris. La mitjana catalana dels
salaris nets és un 90,7% de l'europea i està molt per sota de l'Ãndex del 115%
del PIB per cà pita català .
PIB per
cà pita
|
2004
|
2005
|
EU (15
Länder)
|
100,0
|
100,0
|
Luxemburg
|
221,7
|
232,2
|
Irlanda
|
125,0
|
128,4
|
PaÃsos
Baixos
|
114,8
|
116,1
|
Catalunya
|
113,6
|
115,0
|
Àustria
|
113,6
|
113,8
|
Dinamarca
|
110,6
|
112,8
|
Bèlgica
|
109,9
|
109,1
|
Regne
Unit
|
108,7
|
108,7
|
Suècia
|
106,3
|
106,1
|
Finlà ndia
|
102,0
|
102,3
|
Alemanya
|
102,3
|
101,7
|
Frà ncia
|
99,2
|
100,0
|
Ità lia
|
94,8
|
92,8
|
Espanya
|
99,5
|
91,0
|
Grècia
|
75,0
|
77,7
|
Portugal
|
66,1
|
65,7
|
Salari net 2005 (UE15=100)
<>
|
UE15=100
(2005)
|
eu15 European
Union (15 countries)
|
100
|
be Belgium
|
95,08
|
dk Denmark
|
116,84
|
de Germany
(including ex-GDR from 1991)
|
107,65
|
ie Ireland
|
117,11
|
gr Greece
|
64,67
|
Catalunya
|
90,69
|
es Spain
|
74,15
|
fr France
|
96,53
|
it Italy
|
74,36
|
AixÃ, podem afirmar
que l'economia catalana va millor que la dels seus ciutadans, que veuen minvar
la seva capacitat adquisitiva a través de la pujada contÃnua de preus al consum
i de l'evolució dels seus salaris.
El alts nivells de preus suportats al llarg de l'any sumat a
la desacceleració dels salaris fa perdre cada cop més capacitat adquisitiva als
treballadors i treballadores del nostre paÃs, alhora cada cop més endeutats i
amb menys capacitat d'estalvi.